Document del mes - els rentadors a l’inventari de béns patrimonials de l’Ajuntament

El document del mes de novembre fa referència a un inventari de béns de l’ajuntament del Morell de l’any 1980. Els inventaris patrimonials són una eina molt útil i necessària per saber quins són els béns de què disposa un municipi. Al llarg del temps i de manera periòdica, el consistori del Morell ha anat realitzant aquest tipus d’inventaris, dels quals a l’Arxiu Municipal del Morell es conserven diferents corresponents, per exemple, a anys com 1939, 1943, 1972, o 1980, com és el cas que es comenta en aquest Document del Mes. 

En concret, el llistat del 1980 ens informa que el consistori tenia, aleshores, 21 béns patrimonials (edificis, terrenys, coberts, el cementiri, escorxador…) que podien tenir usos “propis” o d’ús públic i en comptabilitzava 3 de tipus material relacionat amb el mobiliari (màquines d’escriure, taules i cadires, fotocopiadora,  equip de megafonia, etc.).

Dins d’aquest llistat de béns, destaquen uns espais de feina típics a molts municipis fins a la popularització de les rentadores a les llars privades: els rentadors o safareigs. Denominats de forma més genèrica també com a basses en alguns indrets, els rentadors eren llocs de feina i socialització de les dones que hi feien la bugada, una tasca que es feia de manera col·lectiva perquè no disposaven d’aparells particulars. En concret, els rentadors públics que existien a principis de la dècada dels vuitanta al poble eren dos.

Segons s’observa d’aquest llistat, el primer dels rentadors existents al Morell el 1980 estava situat al carrer del Molí, número 27, i tenia 125 metres quadrats de superfície. A l’inventari consta que s’havia construït l’any 1942 i que, ara farà 40 anys, tenia un estat de conservació “regular”. Pel que se’ns diu, formava part del patrimoni municipal per compra efectuada a l’anterior propietari Joaquin Calvo Pàmies l’octubre de 1942. El valor que se l’estimava en el moment d’elaboració del llistat de patrimoni era de 1000 pessetes.

El segon dels safareigs que fa referència l’inventari citat era també d’ús públic i el seu valor també s’estimava en la mateixa quantitat. La seva ubicació era el número 3 del carrer de la Sínia i era, lleugerament, més gran que el del carrer del Molí perquè tenia una superfície de 153 metres quadrats. Havia estat construït l’any 1940 i, a diferència de l’altre espai esmentat, tenia un estat de conservació definit com a “dolent inservible”. La seva antiguitat devia ser tan remota o indocumentada que a l’inventari s’observa que la pertinença a l’ajuntament era des de “temps immemorial” i “sense títol escrit”.

Segons explica Josep Bultó Vidal al llibre El Morell: un poble, una història (Cossetània, 2007), havia existit, amb anterioritat, un altre safareig de tipologia coberta davant del Sindicat Agrícola i en el qual s’havien de baixar dues escales. Aquesta infraestructura va desaparèixer quan es va decidir ampliar el Sindicat.

Amb l’objectiu d’obtenir més informació sobre aquestes infraestructures relacionades amb les tasques domèstiques femenines, es poden consultar també els acords del plenari del juny de 1942 on s’explica que “amb càrrec als fons municipals” s’acorda construir un rentador públic rere el carrer de Sant Josep als terrenys de Montserrat Barberà Carbonell i un altre amb façana al carrer del Molí i davant al de Sant Isidre als terrenys de Joaquin Calvo Pàmies. L’acord municipal també faculta a l’alcalde d’aquell moment perquè pogués adquirir “els terrenys necessaris, comprar els materials, pagar la mà d’obra i totes les gestions” destinades a realitzar les construccions “amb la major rapidesa”.

En el llibre assenyalat abans, Bultó parla de les seves vivències i records en referència a aquests dos espais. Respecte al safareig del carrer Sant Josep explica que hi acudia “la gent de la plaça, de la Muralla, de la Pareteta, de Sant Rafel i del carrer Major”. Sobre l’assistència a aquest espai, l’autor afegeix que els dilluns “era com una processó” a causa de la quantitat de dones que portaven el cossi i la roba bruta per poder rentar la roba. Respecte el rentador del carrer del Molí, Bultó refereix que estava situat “entre ca Martí del Guerxo i ca Fanoca” davant del carrer de l’estació i -sembla ser- que la gernació de dones devia ser també molt gran coincidint, a més, que per aquell carrer hi passaven moltes de les treballadores de la fàbrica de roba.

Si algun dels lectors del Racó de l’Arxiu té més dades o algun tipus de document (fotografies, records, etc.) sobre aquests rentadors i la seva història, pot escriure o contactar amb l’Arxiu del Morell (Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.).

Tota aquesta documentació ha estat extreta del fons de l’Arxiu Municipal del Morell i està disponible per ser consultada sota petició prèvia.

      

   

Document del mes - cessió de l'escultura de l'empresa de rentadores Crolls

El document d’aquest mes tracta d’una informació extreta de les actes del ple del desembre de 1984 i del març de 1985. Les actes dels plens són els documents que recullen les principals decisions d’aquest òrgan municipal de govern pluripersonal que està integrat per tots els regidors i les regidores sota la presidència de l’alcalde.  

Per a l’elaboració d’aquest document, s’ha consultat també la revista Ressò de l’abril de 1985 en la qual s’afegeixen alguns detalls sobre aquesta informació històrica que relaciona el Morell amb una antiga marca cèlebre de rentadores. A més, el document tracta d’una escultura que més de 35 anys després encara es localitza en el mateix emplaçament en què es va instal·lar a l’entorn de la zona esportiva municipal.

Segons consta al llibre d’actes del desembre de 1984, l’aleshores alcalde, Josep Maria Montserrat, va informar els regidors que la direcció de l’empresa de rentadores Crolls havia donat al Morell l’escultura de ferro que guarnia la seva fàbrica de Reus. Una escultura d’un home que aixeca la bola del món que s’havia instal·lat el 1969 en les instal·lacions reusenques. “Essent una obra d’art de molt valor artístic i econòmic, l’Ajuntament hauria de donar-li un destí públic i distingit” va assenyalar el batlle en aquell ple de 1984. D’acord amb la mateixa acta, els regidors van acordar per unanimitat col·locar aquesta escultura al punt on actualment encara roman i van decidir construir-hi un pedestal. 

El març de 1985, a les mateixes actes del ple, es pot llegir que l’escultura cedida es dedicaria a l’Any Internacional de la Joventut i que el descobriment de la placa on constaria aquesta dedicatòria esdevindria el 17 de març  en el marc d’un acte amb motiu de la inauguració de les noves instal·lacions esportives de les Escoles Noves. A més de les autoritats locals, a aquest acte hi van assistir el cap del servei territorial d’ensenyament i del Festival de Patinatge artístic que organitzava l’associació de pares d’alumnes.

Segons la revista Ressò de l’abril de 1985, un cop arribat el monument se’n van reparar els desperfectes, es va treure el nom de Crolls i va ser netejat. Unes operacions que van tenir en aquell moment un cost de 80.000 pessetes.

Tota aquesta documentació ha estat extreta del fons de l’Arxiu Municipal del Morell i està disponible per ser consultada sota petició prèvia.

        

Document del mes - programa de Festa Major de 1979

Aprofitant la Festa Major d’Estiu, des del Racó de l’Arxiu, s’ha volgut mostrar els actes que es van realitzar just després de les primeres eleccions democràtiques celebrades el 1979.

Qui organitzava les festes al nostre municipi era la Comissió de Festes. Aquesta Comissió era l’encarregada de programar, contractar, cercar el pressupost necessari, portar un control de les despeses i de les entrades, i un seguit d’activitats més.

Si mirem l’escaleta del programa, veiem que els actes s’organitzaven de divendres a dilluns i estaven adreçats a totes les edats. També, hi havia cabuda per l’esport, la cultura amb l’exposició del fotògraf reusenc Josep M. Ribas Prous, obres de teatre, etc.

Potser el canvi que pot cridar més l’atenció és que la Cursa Ciclista Gran Premi del Préssec se celebrava el dissabte en comptes del diumenge, com actualment.

I si es vol cercar un petit paral·lelisme amb el concurs de dibuix i pintura ràpida de fa 40 anys, el podríem trobar amb el concurs d’Instagram.

I finalment, a partir d’aquest document també es pot extreure la intenció que hi havia de tornar a mostrar la nostra cultura catalana.

Tota aquesta documentació ha estat extreta del fons de l’Arxiu Municipal del Morell i està disponible per ser consultada sota petició prèvia.

Document del mes - Ordenances Municipals de 1892

Aquest mes, al Racó de l'Arxiu us mostrem les Ordenances Municipals de 1892.

Les ordenances municipals són normes jurídiques que serveixen per regular el funcionament d’un poble, on la ciutadania té uns drets però també uns deures envers a la societat on vivim.

El document consta de 143 articles repartits en dos títols. El primer fa referència a la Policia Urbana, amb 18 capítols, i el segon a la Policia Rural, amb 4 capítols i disposicions generals.

Si ens endinsem en aquest document, encara que hagin passat uns quants anys, es pot observar que, encara avui dia, aquesta normativa en alguns aspectes pot estar molt vigent.

Per exemple, crida l’atenció algun article: “Se prohibe expender bebidas falsificades, adulterades o mezcladas con sustancias nocives o perjudiciales a la salud, así com servides en vacijas de plomo, cobre o zinc”. O bé: “Durante la noche queda prohibido todo ruido de cualquiera clase que sea que pueda molestar al vencindario y turbar su reposo”.

Tota aquesta documentació ha estat extreta del fons de l’Arxiu Municipal del Morell i està disponible per ser consultada sota petició prèvia.

Document del mes - bans i edictes de les quintes de 1932

El 2001 es va extingir l’obligació de fer el servei militar a l’estat espanyol. Per tant, com que aquest any fa 18 anys de la seva supressió, es vol mostrar el ban i els edictes del 1932 de les quintes del nostre municipi i una fitxa tècnica d’un mosso d’aquell mateix any.

El servei militar es va instaurar a l’estat espanyol el 1770 per Carles III, i a Catalunya el 1877 després de la promulgació de la Constitució de 1876 i la mort de Ferran VII. Hi estaven cridats tots els homes de 21 anys. Tot i això, hi havia moltes excepcions, mitjançant previ pagament, per no realitzar el servei militar.

Val a dir que a l’inici de la Guerra Civil van ser cridats tots els homes d’edats compreses entre 18 i 40 anys i, posteriorment, els que només tenien 16 anys. Per aquest motiu, molts van fer el servei militar quan els tocava, com els quintos del nostre municipi i després van ser cridats a files. En conseqüència, van realitzar un servei militar forçós que es va poder allargar a 6 anys.

Els expedients de quintos estaven formats pel llistat de tots els homes que aquell any complien l’edat reglamentària per realitzar el servei militar. El nom complet, nom dels pares, data de naixement i adreça. També el certificat de reconeixement del mosso, és a dir, una fitxa de cada persona amb una breu descripció, com per exemple l’alçada, el seu perímetre toràcic, color dels cabells, celles, ulls, forma del nas, entre altres dades. I l’acta de les exclusions temporals amb les al·legacions formulades.

A l’Arxiu del Morell es pot consultar la sèrie documental del 1913 fins al 1994.

Tota aquesta documentació ha estat extreta del fons de l’Arxiu Municipal del Morell i està disponible per ser consultada sota petició prèvia.

      

   

Xarxes Socials

Contacte

 Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. 
 977 84 06 17
 977 84 20 56
 Plaça Era del Castell, 5 El Morell 43760